S'han documentat gots de paper a la Xina imperial, on es va inventar el paper al segle II aC i es va utilitzar per servir te. Es construïen en diferents mides i colors, i estaven adornats amb dissenys decoratius. L'evidència textual de gots de paper apareix en una descripció de les possessions de la família Yu, de la ciutat de Hangzhou.
El got de paper modern es va desenvolupar al segle XX. A principis del segle XX, era habitual compartir gots o cullerots a les fonts d'aigua, com ara les aixetes de les escoles o els barrils d'aigua dels trens. Aquest ús compartit va causar problemes de salut pública.
A partir d'aquestes preocupacions, i a mesura que els productes de paper (sobretot després de la invenció del got Dixie el 1908) es van anar fent disponibles de manera barata i senzilla, es van aprovar prohibicions locals sobre el got d'ús compartit. Una de les primeres companyies ferroviàries a utilitzar gots de paper d'un sol ús va ser el ferrocarril Lackawanna, que va començar a utilitzar-los el 1909.
Dixie Cup és el nom de marca d'una línia de gots de paper d'un sol ús que van ser desenvolupats per primera vegada als Estats Units el 1907 per Lawrence Luellen, un advocat de Boston, Massachusetts, que estava preocupat per la propagació de gèrmens per part de persones que compartien gots o cullerots en subministraments públics d'aigua potable.
Després que Lawrence Luellen inventés el seu got de paper i la font d'aigua corresponent, va fundar l'American Water Supply Company of New England el 1908, amb seu a Boston. L'empresa va començar a produir el got, així com el dispensador d'aigua.
La Dixie Cup es va anomenar inicialment "Health Kup", però a partir del 1919 va rebre el nom d'una línia de nines fabricades per la Dixie Doll Company d'Alfred Schindler a Nova York. L'èxit va portar l'empresa, que havia existit amb diversos noms, a anomenar-se Dixie Cup Corporation i a traslladar-se a una fàbrica a Wilson, Pennsilvània. A sobre de la fàbrica hi havia un gran dipòsit d'aigua amb forma de tassa.
Evidentment, però, avui dia no bevem cafè en tasses Dixie. La dècada del 1930 va veure una allau de noves tasses amb nansa, prova que la gent ja feia servir gots de paper per a begudes calentes. El 1933, Sydney R. Koons, d'Ohio, va presentar una sol·licitud de patent per a una nansa per enganxar a gots de paper. El 1936, Walter W. Cecil va inventar un got de paper que venia amb nanses, òbviament pensat per imitar les tasses. Des de la dècada del 1950, no hi havia cap dubte que les tasses de cafè d'un sol ús estaven a la ment de la gent, ja que els inventors van començar a sol·licitar patents per a tapes destinades específicament a tasses de cafè. I després va arribar l'Edat d'Or de la tassa de cafè d'un sol ús des dels anys 60.
Data de publicació: 22 de desembre de 2021